TERCERA CRÒNICA
ELS SALADETS
Qui ho diria, que les tropes d’Ibn Habid, anomenat l’Eslau va haver de retirar-se a la regió de València perseguit per les hostes dels Omeies d’Abderraman,que damunt li crema les naus de fugida, anava a convertir-se en un mal sonmi per als nostres amics.
La Forella ben-Abbüd, Al-Centim ben Sabud i Al-Fabba’si ben-Yahya , els “saladets” (anomenats “salaitos” pels cristians) es replegaven i ajustavewn els seus “tagelmusts” davant la tempesta de sorra i pedra menuda que queia en eixos moments, Suats i cansats, s’aferraven a les brides dels seus cavalls i intentaven estar el més a prop possible el u de l’altre per a no perdre’s. Maleïda la gràcia que els passara això,ja que sols,estarien a mercé de qualsevol patrulla mercenaria yemení o bandits.
Al vespre havia amaïnat la tempesta i aprofitaren per a descansar junt a la recolzada d’un rierol.Donaren de beure a les seues muntures i es van asseure, sense fer cap foç, per no delatar la seua presència. Les seues mirades eren distants. cadascun s’embolicava amb els seus pensaments. Al-Centim rea en la seua memòria a les divertides incursions a terres cristianes. Saquejos i destrucció. Intentaven matar el meyns possible, ja que era necessari aconseguir esclaus…..ESCLAVES…
LA- FORELLA PENSAVA QUE DESPRES DE COMERCIAR AMB TOT TIPUS D’ARMES I ABASTIR D’ELLES AL SEU SENYOR LOCAL, SIMPLEMENT TENIA UNA DAGA CRISTIANA QUE LI VA VENDRE EL SEU AMIC AL-CENTIM. LA RESTA HO HAVIA PERDUT EN LA BATALLA .
Al-Fabba’si pensava que collons feia allí, com es va deixar convéncer pels seus amics per anar a lluitar i deixar el seu negoci d’olis i espècies.
Ell mateix trencà el silenci.
-Que…..fem ara?.Ens dirigin a la costa a vore si trobem algun “broch” amic?
-A la matinada seria el millor, ja que amb les poques armes que tenim no podrien fer front a qualsevol enemic¡…va respondre Al-Centim
Poques?…..No se de quines armes estas parlant.Unicament tenim el teu alfange i la meua “meravellosa” daga que en vas vendre i encara em pregunte…..perqué te la vaig comprar¡¡¡¡va intervindre i encrespà La-Forella
-Saps ben be que vas insistir en comprar-me-la per ser un trofeu cristià¡
Un moment jo estava molt tranquil amb els meus olis i espècies quan apareguereu vosaltres amb aires trionfals per a iniciar aquesta aventura¡¡¡
-Val…val ..Ja está bé¡¡¡No hauriem de discutir quan més ens necessitem..repongué Al-Centim
Els tres callarem….Es miraren un breu moment per a després retirar-se a qualsevol raçó per dormir i descansar. A la matinada arreglaren els seus cavalls i es dirigiren cap a l’est. Calia arriscar-se¡¡ Al capdamunt d’una cima van albirar,a la llunyania, diverses figures. I una d’elles era humana. Calia anar amb cautela, ja que podia sere enemic. I qué si ho fora?. El liquidaven i s’apoderaven de les seues pertinences.
Salam, germà¡…..Saluda Al-Centim
Salam¡…qui sou i qué vos ha passat?
I qui eres tu,sols per aquets paratges i amb tres mules ben replenes de de mercancies?…pregunta La-Forella
Soç un simple mercader i comerciant, en diuem Al-Panyal ben-Mumin i per la forma de parlar em pareix que sou abbasides…com jo¡¡¡¡
Eres molt observador¡. I què mes has observat?….preguntà també Al-Fabba’, doncs no volia quedar-se fora de la conversa.
Doncs, so fòreu bandits ja m’hauríeu matat i per l’aspecte tant demacrat es nota que esteu cansats i famolencs¡…Puc compartir alguna cosa de menjar amb vosaltres, perquè crec que no esteu per a comprar-me res
Es veritat¡. Neccessitem repondre forçes¡¡..I a canvi te contarem la nostra contesa amb els yemenís…contestà Al-Centim
Mentre menjaven, els tres narraven al mercader com havia sigut la batalla.Cadascun amb la seua versió particular
De com Al-Fabba’si s’encarà amb un “pavo” (anomenava així als desconeguts) el doble gran que ell, amb el rostre socarell…En breus segons pensà que no li feia falta cap potinga per a la pell d’eixe tipus¡¡Ja anava ben asortit (qualsevol situació ho relacionava amb el seu comerç, fins la quantitat d’aliment….amb espècies que neccessitaven els dos exèrcits) El mencionat enèmic deixà de ser-ho al moment que el seu alfange (també comprat Al -Centim) el va esquinçar les entranyes. Més líquids oliosos i greixinosos escampats, però no aprofitables¡¡¡¡…..pensà en eixe instant…
La-Forella contà que es va enfrontar amb dos ferotges enemics a la vegada, als que va detindre amb el seu escut redó, brillant i decorat amb esmalts de colors…..però que deixà de tenir-los amb les reiterades espassades dels yemenís..Aixó el va enfurir i, amb la gran relluent simitarra comença a acaçar-los i a destrossar provocant amb això la fugida. El seu empipament li costà car. S’havia quedat amb l’escut abonyegat i a la simitarra sense tall..Considerà que va fer un mal negoci amb aquestes armes¡¡
Al-Centim va narrar que sent el cap d’un grup de soldats, s’enfrontà amb una muralla de llances i escuts omeies. La seua expriència havia fet possible la retirada enemiga al flanc dret. Però daveant d’una nova onada omeia no tingué més remei que retirar-se, ja que crient que estava acompanyat per altres camarades, s’adonà que dits camarades jeien inerts…….¡i que estava sol¡¡¡
Al-Panyal escoltà les narracions mentre menjava. Al final d’elles, amb la mirada inquisidora preguntà: I com vau perdre la batalla?
Durant uns instants es va fer el silenci. Ningú no contestava fins que Al-Centim va respondre: T’ha dit que eren massa i ben armats, a la vegada que “L’Eslau” i els nostres comadants planificaren i estudiaren mal l’enfrontament¡¡¡¡¡¡Durant el combat hi hagueren errades tàctiques¡¡¡¡
Bé, no crec que valga la pena parlar més del tema. Serà millor que em fique en marxa cap a la costa. Tinc treball que fer i no puc perdre el temps escoltant historietes¡¡¡- respongué amb aire indiferent
-Podem anar amb tu i passar per companys teus?
-Està bé…..però amb la boca tancada quan es trobem amb algú. No vull perdre cap acord ni negoci per culpa de les narracions de tan “braus guerrers”.
Els tres acabaren els seus menjars i pujaren als cavalls, sense mitjançar paraula.
Amb el sol al se zenit, els quatre abbasies es ficaren en marxa…….per a continuar sobreviure…
ABBÄS AL-CAL’IKENYOS BEN KARIM